jueves, 9 de septiembre de 2010

Avui he de pujar entrada per tú. Perque tinc ganes de que dins d'aquet blog, que recui sa meua vida, apareguis tú.
I ara que ho pens, realment, no sé que dir-te.
No saps sa sort que he tingut i, en cara que t'hagi contat sa historia mil i una volta, no saps tot lo que has fet realment per jo. Sempre, sempre has estat as meu costat desde que estam junts, m'has ajudat tant... M'has vist plorar, de rabia, d'alegria, de tristesa, d'anyorança... No podria tornar a estar sense tú 2 setmanes. I sé que hi ha gent que en estiu no es veuen casi res, però no he pogut fer res per no passar-ho mal. Has set lo primer en tot. Mai he tingut tanta confiança amb ningú, com amb tú.
Saps tot lo que pens, saps tot lo que m'ha pasat i tot alló em va fer cambiar. I gracies a tú, no m'arrepenteix des cambi que ha suposat tot. Tú has fet que es cambi mereixi sa pena.
No sé que hagués set sense tú, m'hagués perdut més encara, hagués caigut més i més abaix. Ho saps, jo necesitava a algú que em tornés sa confiança, i tú ho has fet.
Només puc donarte ses gracies.
T'ho repeteix dia rere dia, cada moment que m'en record de dir-ho i cada vegada que no puc deixar que alló es quedi dins.
T'estim Javi, molt.



Mafia.